Crec en les pintades a les parets com a forma d'expresió artística... de fet l'Adri ahir publicava una entrada sobre Bansky, indiscutible artista de fama a causa de les seves pintades. Ara bé, la cosa em sembla un pel diferent quan es tracta de mostrar opinions, ja siguin declaracions d'amor o inclinacions polítiques.
En aquest segon cas em centraré ja que a Vilafranca aquest cap de setmana si no vaig errat un ¿grup? de gent ha fet una serie de pintades reivindicant el desempresonament d'un tal Franki. Que pel que es pot deduïr de les mateixes pintades està a la presó per ultratge a Espanya. Bé, no conec el cas però el que si que se és que no m'agrada caminar pel poble i trobar-me amb pintades d'aquest tipus - és una opinió personal - i crec que hi ha altres mitjans per arribar a la fi que dedueixo que tenen les pintades. Crec que en una època on la llibertat d'expresió està ben present no cal cometre actes bandàlics per a mostrar opinions. No sé... obre un blog, fes un fanzine, publica al diari, manifesta't... però cal embrutar les parets? Això en una altra època on dir el que es pensava era perillós ho entenc, no tens més via que la delictiva. Però ara trobo que els actes destructius no serveixen per a arribar al fi desitjat, i crec també, que embrutar una paret aliena amb missatges no és un acte constructiu.
Simple opinió
dimarts, maig 13, 2008
divendres, maig 02, 2008
Rodalies literàries
Que els trens avui no passessin de Cornellà m'ha servit per a poder començar i acabar la primera novela que llegeixo de Charles Bukowski. La fredor i la sinceritat utilitzada a "el cartero" però que deu ser present en tots els seus llibres i poemes m'ha enganxat des del principi. No sóc un expert en literatura i per això segurament l'he classificat malament en un primer moment a la escena Beat que va encapçalava Kerouak, però no, això és més atrevit si pot ser, i més sincer. Segurament haig de llegir més de l'anomenat últim escriptor "maleït" de la lieteratura nord-americana, o llegir els seus contemporanis però només amb aquest llibre crec que puc concloure que m'he convertit en un fan. Ja m'he comprat un altre llibre de Bukowski: "pulp", i n'he llegit unes biografies.
Em fa gràcia que el que m'he llegit sigui - crec- el primer llibre que li van publicar i que el que m'he comprat sigui l'últim que va escriure abans de morir. Veurem l'evolució si és que existeix.
Seguiremos informando
Em fa gràcia que el que m'he llegit sigui - crec- el primer llibre que li van publicar i que el que m'he comprat sigui l'últim que va escriure abans de morir. Veurem l'evolució si és que existeix.
Seguiremos informando
dilluns, abril 28, 2008
Sant Jordi
La setmana passada va ser Sant Jordi, i jo per seguir amb la meva constant lluita anti-sistema no em vaig comprar cap llibre. Doncs bé, avui he fet el meu personal Sant Jordi o com jo l'anomento el NoSantJordi i que consisteix en comprar un llibre sempre que es vulgui si no és la data assenyalada. Digueu-me raro però a mi que per un dia a l'any tothom faci veure que li agrada llegir em sembla una tonteria, i més veient que de mitjana els Espanyols comprem (que no dic llegim) cinc llibres a l'any... tenint en compte que segurament d'aquests cinc, tres s'obtenen per Sant Jordi calculo que els Espanyols ens auto-comprem una mitja de 2 llibres a l'any... lamentable. I tot i ser així de lamentables seguim celebrant aquesta falça diada de la cultura... però bé no sóc ningú per a criticar ja que tot i no ser religiós accepto els regals de nadal i dels reis de molt bona gana.
El que deia, avui m'ha arribat un llibre que feia uns mesos que esperava i que semblava impossible de trobar per part dels llibreters, una recopilació de textos feta a càrrec d'Albert Batlle i titulada "diez textos básicos de ciencia política", dels quals ja me n'he llegit més de la meitat a la biblioteca de la facultat però que mai està de més tenir-los a mà.
PD: intentaré escriure més sovint però he tingut un període d'intentar pensar el menys possible, i això inclou aquest blog (però ja vaig avisar)
Salut
El que deia, avui m'ha arribat un llibre que feia uns mesos que esperava i que semblava impossible de trobar per part dels llibreters, una recopilació de textos feta a càrrec d'Albert Batlle i titulada "diez textos básicos de ciencia política", dels quals ja me n'he llegit més de la meitat a la biblioteca de la facultat però que mai està de més tenir-los a mà.
PD: intentaré escriure més sovint però he tingut un període d'intentar pensar el menys possible, i això inclou aquest blog (però ja vaig avisar)
Salut
divendres, març 21, 2008
divendres, març 07, 2008
Això voleu?
Això és el que voleu tots els que feu pintades als carrers alabant les accions d'ETA? Això és el que voleu tots els que crideu Gora ETA als concerts de cases okupades? Això és el que voleu oh grans defensors de la llibertat del poble Basc que justifiqueu els atemptats? Això és el que volen els qui no condemnen la violència?
Doncs deixeu que em compadeixi de tots vosaltres perquè feu fàstic, sou la lacra d'aquest país i no haurieu de merèixer ni l'aire que respireu. Vosaltres l'únic que aconseguiu és que les famílies i amics de les victimes plorin, plorin d'impotència per culpa vostra.
Com podeu creure que assasinar un ex-regidor us ajudarà a arribar al que desitgeu? Com podeu assasinar a sang freda davant de la seva família una persona que l'únic delicte que ha fet ha sigut defensar els seus ideals?
No teniu perdó...
Doncs deixeu que em compadeixi de tots vosaltres perquè feu fàstic, sou la lacra d'aquest país i no haurieu de merèixer ni l'aire que respireu. Vosaltres l'únic que aconseguiu és que les famílies i amics de les victimes plorin, plorin d'impotència per culpa vostra.
Com podeu creure que assasinar un ex-regidor us ajudarà a arribar al que desitgeu? Com podeu assasinar a sang freda davant de la seva família una persona que l'únic delicte que ha fet ha sigut defensar els seus ideals?
No teniu perdó...
dilluns, març 03, 2008
Les parets parlen
I el meu poble em demostra constantment que estem en un moment de tensió i que la gent no sap cap a on l'ha d'encarrilar. Ho dic perquè aquesta tarda passejant pel centre m'he trobat amb una pintada d'un punt de mira amb el nom de Guillem Carol al mig. Per qui no ho sàpiga el Guillem és un noi de Vilafranca que escriu al diari local entre d'altres i que té un blog de contingut polític. A més el Guillem organitza actes, xerrades i presentacions de llibres, vull dir que està posicionat políticament, ho diu en públic i això a Vilafranca és arriscat.
És arriscat perquè hi ha energumens que es dediquen gairebé exclusivament a intentar coaccionar, a amenaçar i a jutjar i que a més ho acostumen a fer de la manera més valenta possible, d'amagat o sota l'anonimat. Poden ser pintades al carrer com en aquest cas, comentaris en un blog o crits pel carrer però el que hi ha de fons sempre és el mateix: intentar minvar la llibertat dels altres ja que al seu entendre tenen el ple dret a fer-ho.
Com he dit en més d'una ocasió.... penós.
Sé que això costarà d'entendre a la gent que es dedica a fer aquestes coses però estic escribint sobre una persona amb la que no convergeixo en gairebé res políticament, però a diferència de vosaltres, oh valents amenaçadors, jo em puc asseure en una taula a discutir-ho pausada i calmadament i vosaltres només sabeu cridar, bordar i comportar-vos com animals.
És arriscat perquè hi ha energumens que es dediquen gairebé exclusivament a intentar coaccionar, a amenaçar i a jutjar i que a més ho acostumen a fer de la manera més valenta possible, d'amagat o sota l'anonimat. Poden ser pintades al carrer com en aquest cas, comentaris en un blog o crits pel carrer però el que hi ha de fons sempre és el mateix: intentar minvar la llibertat dels altres ja que al seu entendre tenen el ple dret a fer-ho.
Com he dit en més d'una ocasió.... penós.
Sé que això costarà d'entendre a la gent que es dedica a fer aquestes coses però estic escribint sobre una persona amb la que no convergeixo en gairebé res políticament, però a diferència de vosaltres, oh valents amenaçadors, jo em puc asseure en una taula a discutir-ho pausada i calmadament i vosaltres només sabeu cridar, bordar i comportar-vos com animals.
dijous, febrer 28, 2008
Pregunta a l'Albert Rivera
Ahir vaig veure a El Mundo que avui hi havia una "trobada digital" amb Albert Rivera i es podien enviar preguntes. Jo en vaig enviar una que pel que acabo de veure ha respost. El que passa és que no sabia això del pacte de respectar la llista més votada per tant la pregunta resulta bestant estúpida.
7. Si se diera el caso que su apoyo a Zapatero fuera vital para su re-eleccion, que preferirian ¿apoyarle y hacerle presidente o abstener-se y hacerlo con Mariano Rajoy? gracias
Podeu veure la resta aquí: Encuentro digital con Albert Rivera
Però la meva següent pregunta és: què és la llista més votada? la que té més vots o la que té més diputats? Ja que això canvia substancialment i pot fer que el qui tingui menys escons busqui una aliança argumentant que té més vots si es dona el cas
7. Si se diera el caso que su apoyo a Zapatero fuera vital para su re-eleccion, que preferirian ¿apoyarle y hacerle presidente o abstener-se y hacerlo con Mariano Rajoy? gracias
Hay un compromiso explícito de Zapatero y Rajoy por respetar la lista más votada. No seré yo quien defienda los modelos tripartitos o exapartitos que tantos problemas de credibilidad estan dando a las políticas autonómicas. Ahora bien, como ya he dicho, no entregaremos cheques en blanco con nuestros escaños a quien no crea en una política de pactos de Estado y no apueste por una profunda regeneración democrática de la actual partitocracia española. Queremos que los votos de nuestros votantes sirvan para regenerar la política de este país.
Podeu veure la resta aquí: Encuentro digital con Albert Rivera
Però la meva següent pregunta és: què és la llista més votada? la que té més vots o la que té més diputats? Ja que això canvia substancialment i pot fer que el qui tingui menys escons busqui una aliança argumentant que té més vots si es dona el cas
dilluns, febrer 25, 2008
Coses de nens
No parlaré del debat...
Avui a la tarda estava escoltant la ràdio en una botiga quan he sentit una història que m'ha fet renovar part de l'esperança perduda en la política i en la nostra societat. En aquest programa es parlava sobre una nena que durant la festa major del seu poble podia gaudir del seu carrer tallat al trànsit per a poder jugar, però això només passava durant 10 dies a l'any. La nena, que trobava que amb deu dies no n'hi havia prou, va tenir la idea d'enviar una carta a la regidora del seu barri per a demanar si podien tallar el trànsit del seu carrer unes hores durant el diumenge perquè ella i els seus amics poguessin baixar al carrer a jugar. Va escriure la carta i va demanar als seus amics que la firmessin en senyal de recolzament a la proposta i la va enviar a l'ajuntament.
Un temps després la nena va rebre una carta de la regidora en què li deia que havia rebut la seva carta, havia fet les gestions pertinents i que des del següent diumenge el seu carrer seria peatonal unes hores durant el diumenge.
Doncs bé, crec que aquesta història ens ha d'ensenyar moltes coses, la primera és que aquesta nena que només té vuit anys actua d'una manera molt més madura i molt més democràtica que molta gent molt més gran que ella. Una altra cosa que podem aprendre és que la mateixa societat té mecanismes per els quals es poden canviar les coses, i que es poden fer d'una forma civilitzada. I per últim el que hem de tenir present és que és molt fàcil queixar-se però el que s'ha de fer és lluitar per el que un creu ja que potser amb una mica d'esforç es pot fer realitat.
Moltes gràcies a aquesta nena per alegrar-me el dia.
Avui a la tarda estava escoltant la ràdio en una botiga quan he sentit una història que m'ha fet renovar part de l'esperança perduda en la política i en la nostra societat. En aquest programa es parlava sobre una nena que durant la festa major del seu poble podia gaudir del seu carrer tallat al trànsit per a poder jugar, però això només passava durant 10 dies a l'any. La nena, que trobava que amb deu dies no n'hi havia prou, va tenir la idea d'enviar una carta a la regidora del seu barri per a demanar si podien tallar el trànsit del seu carrer unes hores durant el diumenge perquè ella i els seus amics poguessin baixar al carrer a jugar. Va escriure la carta i va demanar als seus amics que la firmessin en senyal de recolzament a la proposta i la va enviar a l'ajuntament.
Un temps després la nena va rebre una carta de la regidora en què li deia que havia rebut la seva carta, havia fet les gestions pertinents i que des del següent diumenge el seu carrer seria peatonal unes hores durant el diumenge.
Doncs bé, crec que aquesta història ens ha d'ensenyar moltes coses, la primera és que aquesta nena que només té vuit anys actua d'una manera molt més madura i molt més democràtica que molta gent molt més gran que ella. Una altra cosa que podem aprendre és que la mateixa societat té mecanismes per els quals es poden canviar les coses, i que es poden fer d'una forma civilitzada. I per últim el que hem de tenir present és que és molt fàcil queixar-se però el que s'ha de fer és lluitar per el que un creu ja que potser amb una mica d'esforç es pot fer realitat.
Moltes gràcies a aquesta nena per alegrar-me el dia.
dijous, febrer 21, 2008
dimarts, febrer 19, 2008
Atemptats a la llibertat
Avui sembla que tota la blogosfera universitària s'ha volcat a informar dels desagradables incidents que van passar ahir a la UPF i que van tenir com a conseqüència l'anul·lació de l'acte que tenia previst fer Dolors Nadal en aquesta universitat. Per qui no ho sàpiga encara una colla de defensors de la llibertat va boicotejar-lo per a aconseguir que la gent que hi volia assistir deixes de gaudir de les paraules de la candidata del PP al congrés amb crits de "fora feixistes de la universitat". No entraré a analitzar la simplicitat de l'eslogan, qui són els feixistes ni el que va passar exactament ahir. Aquest text l'escric per denunciar la cobertura mediàtica que ha tingut aquest succés: portades de diaris, les imatges a les notícies, cartes al lector i una infinitat de blogs s'han fet ressò del que va passar.
Eren 50 senyores i senyors, tot el país parla del que van fer 50 persones ahir en una universitat. Diria que hi ha boicots a presidents de l'escala que tenen més acollida. El problema d'ahir era la seguretat, 4 mossos? Per favor... porta 30 antidisturbis i problema solucionat, la senyora Nadal pot pronunciar-se, els que la volen escoltar poden fer-ho i els energumens poten exercir la funció que més els agrada, de màrtirs.
No m'agrada el PP, ni la Dolors Nadal però m'agraden menys aquestes "persones" que defensen la llibertat només quan convé
Eren 50 senyores i senyors, tot el país parla del que van fer 50 persones ahir en una universitat. Diria que hi ha boicots a presidents de l'escala que tenen més acollida. El problema d'ahir era la seguretat, 4 mossos? Per favor... porta 30 antidisturbis i problema solucionat, la senyora Nadal pot pronunciar-se, els que la volen escoltar poden fer-ho i els energumens poten exercir la funció que més els agrada, de màrtirs.
No m'agrada el PP, ni la Dolors Nadal però m'agraden menys aquestes "persones" que defensen la llibertat només quan convé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
