Que els trens avui no passessin de Cornellà m'ha servit per a poder començar i acabar la primera novela que llegeixo de Charles Bukowski. La fredor i la sinceritat utilitzada a "el cartero" però que deu ser present en tots els seus llibres i poemes m'ha enganxat des del principi. No sóc un expert en literatura i per això segurament l'he classificat malament en un primer moment a la escena Beat que va encapçalava Kerouak, però no, això és més atrevit si pot ser, i més sincer. Segurament haig de llegir més de l'anomenat últim escriptor "maleït" de la lieteratura nord-americana, o llegir els seus contemporanis però només amb aquest llibre crec que puc concloure que m'he convertit en un fan. Ja m'he comprat un altre llibre de Bukowski: "pulp", i n'he llegit unes biografies.
Em fa gràcia que el que m'he llegit sigui - crec- el primer llibre que li van publicar i que el que m'he comprat sigui l'últim que va escriure abans de morir. Veurem l'evolució si és que existeix.
Seguiremos informando
divendres, maig 02, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

2 comentaris:
jo sóc més mainstream que tu i tot!!
Tu Bukowasky? Jo Berto
Tu Kerouak? Jo Ruiz Zafón
mwahahahah
Competeix amb això si pots!!!!
(no, no val Tolkien ni K.Follett)
Javier Marias, Hemingway
Publica un comentari