Pregunta a l'Albert Rivera

Ahir vaig veure a El Mundo que avui hi havia una "trobada digital" amb Albert Rivera i es podien enviar preguntes. Jo en vaig enviar una que pel que acabo de veure ha respost. El que passa és que no sabia això del pacte de respectar la llista més votada per tant la pregunta resulta bestant estúpida.

7. Si se diera el caso que su apoyo a Zapatero fuera vital para su re-eleccion, que preferirian ¿apoyarle y hacerle presidente o abstener-se y hacerlo con Mariano Rajoy? gracias

Hay un compromiso explícito de Zapatero y Rajoy por respetar la lista más votada. No seré yo quien defienda los modelos tripartitos o exapartitos que tantos problemas de credibilidad estan dando a las políticas autonómicas. Ahora bien, como ya he dicho, no entregaremos cheques en blanco con nuestros escaños a quien no crea en una política de pactos de Estado y no apueste por una profunda regeneración democrática de la actual partitocracia española. Queremos que los votos de nuestros votantes sirvan para regenerar la política de este país.

Podeu veure la resta aquí: Encuentro digital con Albert Rivera

Però la meva següent pregunta és: què és la llista més votada? la que té més vots o la que té més diputats? Ja que això canvia substancialment i pot fer que el qui tingui menys escons busqui una aliança argumentant que té més vots si es dona el cas

Coses de nens

No parlaré del debat...

Avui a la tarda estava escoltant la ràdio en una botiga quan he sentit una història que m'ha fet renovar part de l'esperança perduda en la política i en la nostra societat. En aquest programa es parlava sobre una nena que durant la festa major del seu poble podia gaudir del seu carrer tallat al trànsit per a poder jugar, però això només passava durant 10 dies a l'any. La nena, que trobava que amb deu dies no n'hi havia prou, va tenir la idea d'enviar una carta a la regidora del seu barri per a demanar si podien tallar el trànsit del seu carrer unes hores durant el diumenge perquè ella i els seus amics poguessin baixar al carrer a jugar. Va escriure la carta i va demanar als seus amics que la firmessin en senyal de recolzament a la proposta i la va enviar a l'ajuntament.
Un temps després la nena va rebre una carta de la regidora en què li deia que havia rebut la seva carta, havia fet les gestions pertinents i que des del següent diumenge el seu carrer seria peatonal unes hores durant el diumenge.

Doncs bé, crec que aquesta història ens ha d'ensenyar moltes coses, la primera és que aquesta nena que només té vuit anys actua d'una manera molt més madura i molt més democràtica que molta gent molt més gran que ella. Una altra cosa que podem aprendre és que la mateixa societat té mecanismes per els quals es poden canviar les coses, i que es poden fer d'una forma civilitzada. I per últim el que hem de tenir present és que és molt fàcil queixar-se però el que s'ha de fer és lluitar per el que un creu ja que potser amb una mica d'esforç es pot fer realitat.

Moltes gràcies a aquesta nena per alegrar-me el dia.

Campanya 9-M

Ah, però encara no havia començat...?

Atemptats a la llibertat

Avui sembla que tota la blogosfera universitària s'ha volcat a informar dels desagradables incidents que van passar ahir a la UPF i que van tenir com a conseqüència l'anul·lació de l'acte que tenia previst fer Dolors Nadal en aquesta universitat. Per qui no ho sàpiga encara una colla de defensors de la llibertat va boicotejar-lo per a aconseguir que la gent que hi volia assistir deixes de gaudir de les paraules de la candidata del PP al congrés amb crits de "fora feixistes de la universitat". No entraré a analitzar la simplicitat de l'eslogan, qui són els feixistes ni el que va passar exactament ahir. Aquest text l'escric per denunciar la cobertura mediàtica que ha tingut aquest succés: portades de diaris, les imatges a les notícies, cartes al lector i una infinitat de blogs s'han fet ressò del que va passar.
Eren 50 senyores i senyors, tot el país parla del que van fer 50 persones ahir en una universitat. Diria que hi ha boicots a presidents de l'escala que tenen més acollida. El problema d'ahir era la seguretat, 4 mossos? Per favor... porta 30 antidisturbis i problema solucionat, la senyora Nadal pot pronunciar-se, els que la volen escoltar poden fer-ho i els energumens poten exercir la funció que més els agrada, de màrtirs.
No m'agrada el PP, ni la Dolors Nadal però m'agraden menys aquestes "persones" que defensen la llibertat només quan convé

Les discusions

Avui mentre sopava i mirava les notícies m'he assabentat del petit incident de micròfon que va tenir el Zapatero a l'entrevista amb el Gabilondo. Un petit incident que no hauria de tenir més ressò que la gràcia que fa que a la gent se li escapin coses quan pensa que el micro està apagat però que el PP s'ha encarregat d'esbombar i aprofitar per dir que per una vegada, no són ells els que crispen. Doncs bé sembla que això ha servit perquè els senyors populars acceptin que si que són ells els que es dediquen a crispar normalment i de fet els que també en aquest cas ho estan fent.
Bé doncs, estava sopant i la meva avia ha dit que estava farta de veure com només es tiren els plats pel cap i no diuen res del seu programa i m'he adonat que això és el que es percep. Que la classe política no dista massa dels contertulians del tomate, només canvien les relacions pels premis al vot. Canvien la oferta d'exclusives per la oferta de xecs, llocs de treball i arbres, i a veure qui la diu més grossa. I això fa que la gent s'allunyi de la política perquè el que realment importa al final és que es pujin les pensions com es va dir i es rebaixin els impostos com també es va dir i, a més, la gent oblida molt ràpid.

Convergir

A vegades estas mirant la televisió, o escoltant la ràdio, o parlant amb algun amic sobre política i t'adones que la persona que parla està convençudissima del que pensa. No només està convençudissima del que pensa sinó que a més té molt clar qui representa aquestes idees i sembla que cregui cegament en algun partit polític. Sembla que pugui defenssar qualsevol tesi que defensi aquest partit, i per això s'hi involucra, i com més involucrat estas més has de defensar cegament aquestes tesis i idees. No arribaras enlloc si no comulgues al cent per cent i si no estas d'acord amb el cent per cent. Perquè si arribes a estar en una posició pública has de ser coherent amb el partit del que formes part i no pots dir el que realment penses en el cas que sigui diferent.
Però jo del que parlo és de la gent que fa això, que aconsegueix posar les idees del partit per sobre de les seves pròpies i que sempre que li pregunten sobre algun assumpte ha de dir el que diu el partit.
Doncs bé, jo ho he intentat, m'he llegit idearis, programes electorals, he escoltat entrevistes, rodes de premsa he assistit a actes, he parlat amb gent i no aconsegueixo trobar el meu lloc. És més, pots trobar el lloc on creus que tens una part més gran de convergències però sempre hi ha coses amb les que no estàs d'acord, com es poden defensar aquestes coses? Com pots defensar el que diu el teu partit pel simple fet de pertanyer-hi?
Estic convençut que ningú està d'acord al cent per cent, com s'ho fan per seguir dient sempre el que han de dir?
Jo sóc incapaç

Rajoy vs Gabilondo

Ahir vaig veure part de la entrevista que li va fer el presentador de "noticias cuatro" Iñaki Gabilondo a Mariano Rajoy.
Doncs bé, la vaig començar a mirar per interès, per intentar compendre els milions de persones que li donen el vot i vaig arribar a una conclusió: no els entenc. No entenc com es pot votar algú que diu que vol crear el ministeri de la familia (adornat això si, amb el de benestar social), per promoure el que diu ell que és el model de familia que s'hauria de seguir, o sigui la familia de pares heterosexuals casats per l'església i per tota la vida, la familia tradicional. No tinc dades però només cal mirar una mica el nostre entorn per a adonar-nos que aquest model de familia no és l'únic, és igual de vàlid que els altres, però no és l'únic.
No entenc com es pot votar algú que porta al tribunal constitucional lleis que tenen com a únic objectiu l'ampliació de les nostres llibertats per un pur fet nomenclatiu, "a mi lo que me molesta es el nombre, no tiene por que llamarse matrimonio". Tampoc entenc com es pot votar algú que pretén obiar i oblidar que tenim més d'un milió d'immigrants sense papers al nostre país ja que si es regularitzen es produeix un "efecto llamada". Solució: ens oblidem que hi són, els deixem que siguin explotats, que estiguin al carrer, i en definitiva que no puguin ser considerats ciutadans d'aquest país. És més, ara hauràn de firmar un contracte per assegurar que compliran amb la llei i les tradicions del nostre país, per favor...

En definitiva una entrevista que em va servir més per no entendre aquesta gent que per aconseguir arribar a alguna conclusió.

La lluita pel vot

Si fem una llista de partits i intentem obicar-los en el panorama polític en un eix esquerra-dreta ens trobarem que a la part dreta sobra espai mentre els esquerrans es barallen per una petita porció de terreny. Això és el millor que fa la dreta, no estar dividida (tret d'alguns partits d'àmbit comunitari), i això provoca una lluita aferrissada a l'esquerra.
El PP sap que el vot de la gent que és més de dretes el té guanyat i pot dedicar els seus esforços a intentar esgarrapar vots del centre i fins i tot del centre-esquerra, en canvi el PSOE s'ha de barallar per no perdre la centralitat i alhora anar el més a l'esquerra possible. Però allà es troba els senyors d'IUA que no li posen fàcil. A més els errors en aquest camp es paguen cars, s'ha de vigilar que no sembli que estas massa a l'esquerra ja que el PP està vigilant en tot moment una relliscada per poder quedar-se amb els vots del centre. I també has de vigilar de no semblar massa centrista ja que llavors la frontera que marques amb IUA també es mou i el que guanyes per un cantó ho perds per l'altre.
I tot això sense tenir en compte el vot més nacionalista que sempre va cap al PP gràcies al seu constant alarmisme secessionista.

Nou blog

Doncs bé, tinc tendència a la creació massiva de blogs que acaben desapareixent en l'oblit... i no em refereixo per part dels lectors (que també) sinó per part meva..
Doncs aquest és un altre projecte que està inexorablement abocat al fracàs... per la meva poca constància i pel meu poc interès, així que ja ni em plantejo escriure cada dia...
Si paseu de tant en tant potser hi ha alguna cosa nova... o potser no