Pintades

Crec en les pintades a les parets com a forma d'expresió artística... de fet l'Adri ahir publicava una entrada sobre Bansky, indiscutible artista de fama a causa de les seves pintades. Ara bé, la cosa em sembla un pel diferent quan es tracta de mostrar opinions, ja siguin declaracions d'amor o inclinacions polítiques.
En aquest segon cas em centraré ja que a Vilafranca aquest cap de setmana si no vaig errat un ¿grup? de gent ha fet una serie de pintades reivindicant el desempresonament d'un tal Franki. Que pel que es pot deduïr de les mateixes pintades està a la presó per ultratge a Espanya. Bé, no conec el cas però el que si que se és que no m'agrada caminar pel poble i trobar-me amb pintades d'aquest tipus - és una opinió personal - i crec que hi ha altres mitjans per arribar a la fi que dedueixo que tenen les pintades. Crec que en una època on la llibertat d'expresió està ben present no cal cometre actes bandàlics per a mostrar opinions. No sé... obre un blog, fes un fanzine, publica al diari, manifesta't... però cal embrutar les parets? Això en una altra època on dir el que es pensava era perillós ho entenc, no tens més via que la delictiva. Però ara trobo que els actes destructius no serveixen per a arribar al fi desitjat, i crec també, que embrutar una paret aliena amb missatges no és un acte constructiu.

Simple opinió

Rodalies literàries

Que els trens avui no passessin de Cornellà m'ha servit per a poder començar i acabar la primera novela que llegeixo de Charles Bukowski. La fredor i la sinceritat utilitzada a "el cartero" però que deu ser present en tots els seus llibres i poemes m'ha enganxat des del principi. No sóc un expert en literatura i per això segurament l'he classificat malament en un primer moment a la escena Beat que va encapçalava Kerouak, però no, això és més atrevit si pot ser, i més sincer. Segurament haig de llegir més de l'anomenat últim escriptor "maleït" de la lieteratura nord-americana, o llegir els seus contemporanis però només amb aquest llibre crec que puc concloure que m'he convertit en un fan. Ja m'he comprat un altre llibre de Bukowski: "pulp", i n'he llegit unes biografies.
Em fa gràcia que el que m'he llegit sigui - crec- el primer llibre que li van publicar i que el que m'he comprat sigui l'últim que va escriure abans de morir. Veurem l'evolució si és que existeix.

Seguiremos informando